UN MOMENT.
NOMÉS 5 SEGONS PER PENSAR SI AIXÒ ET SEMBLA NORMAL.
PLÀSTIC PER TOT
Els plàstics són omnipresents. La seva producció i ús creixents amenacen de contaminar tot el planeta, especialment els mars, indret on acaben la majoria d’ells, tot perjudicant la salut dels ecosistemes.
MICROPLÀSTICS
Els plàstics es dispersen amb facilitat i tenen un procés de degradació molt lent. Els microplàstics provoquen alteracions en l’alimentació i la reproducció de fauna marina i es transfereixen durant la cadena alimentària fins que tornen a arribar als nostres plats.
500 MILIONS DE TONES
Cada any els mars són receptors de fins a 12 milions de tones de fems. L’any 2020 la producció de plàstics frega els 500 milions de tones, una xifra que suposa un 900 % més que el que es produïa l’any 1980.
L’ÚS QUE EN FEIM
L’ús del plàstic està associat al nostre mode de consum: la majoria es fa servir per envasos d’un sol ús.
NO NOMÉS CONSUMIM MOLT PER SOBRE DE LA CAPACITAT DEL PLANETA; TAMBÉ ÉS UN CONSUM MOLT DESIGUAL: ESTAM EXHAURINT RECURSOS D’ALTRES REGIONS GENERANT UN DEUTE ECOLÒGIC.
QUANTS PLANETES NECESSITARÍEM SI TOTA LA POBLACIÓ MUNDIAL VISQUÉS COM A…
EUROPA
Europa representa el 12 % de la població mundial però ostenta el 26 % de la riquesa i genera el 22 % de la petjada ecològica, el doble del que li correspondria per població.
AMÈRICA DEL NORD
És una regió que representa només el 6 % de la població mundial però que gaudeix del 22 % de la riquesa i que causa un impacte ecològic molt per sobre del que correspon al seu nombre total d’habitants.
ÀFRICA
El cas d’Àfrica és el més extrem: un 14 % de la població mundial que només disposa del 4 % de la riquesa. La petjada ecològica que es genera en aquest continent està per sota de la que correspondria per població.
AMÈRICA CENTRAL I DEL SUD
En termes generals aquesta regió seria la més equilibrada en la relació habitants-riquesa-impacte ambiental. Això no significa, però, que no existeixin grans desigualtats internes, com passa arreu.
ÀSIA I OCENIA
Aquests continents representen el 60 % de la població mundial però només disposen del 40 % de la riquesa i generen una petjada ecològica per sota del conjunt de la població.
TIPUS D’ENERGIES
Podem classificar l’energia en renovable o no renovable en funció de quina font prové. Així, parlam d’energies renovables per referir-nos a les fonts d’energia que periòdicament es troben a la nostra disposició i som capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inexhauribles, ja que es regeneren de manera natural. Les principals energies renovables són la solar, la hidràulica, l’eòlica i la geotèrmica.
Les energies de fonts no renovables (carbó, petroli, gas natural…) presenten alguns problemes de caire ambiental. El més important és el canvi climàtic. Després de dècades d’activitat humana contaminant s’han modificat les concentracions dels gasos de l’atmosfera, cosa que està provocant un augment de la temperatura global de la Terra.
Les energies no renovables també impliquen un altre problema: l’exhauriment de les reserves. El consum massiu de petroli, carbó i gas natural, tan important en la societat actual, comporta que s’estiguin acabant les fonts de manera gradual, cosa que ens aboca a una crisi energètica.
HAS SENTIT PARLAR DE LA REGLA DE LAS 3R?
Podem fer petites coses en el dia a dia… però també hem d’exigir canvis estructurals en la indústria.
1. Reduir el consum innecessari, els embalatges, els residus…
2. Reutilitzar per allargar la vida útil dels objectes…
3. Reciclar per poder emprar de nou els materials d’un producte.
LA SOCIETAT DEL CONSUM(ISME)
La societat de consum o la societat de consum de masses és un terme utilitzat en economia i sociologia per a designar el tipus de societat que es correspon amb una etapa avançada de desenvolupament industrial capitalista i que es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis, disponibles gràcies a la seva producció massiva.
LA SOCIETAT DEL CONSUM(ISME)
La societat de consum o la societat de consum de masses és un terme utilitzat en economia i sociologia per a designar el tipus de societat que es correspon amb una etapa avançada de desenvolupament industrial capitalista i que es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis, disponibles gràcies a la seva producció massiva.
CRÈDIT
La disponibilitat de crèdit és la que permet comprar de manera immediata productes que anirem pagant de mica en mica en el futur. El deute ens ajuda a resoldre algunes necessitats importants, però també és una de les peces principals de l’engranatge de la societat de consum.
PUBLICITAT
És la maquinària cultural que genera en nosaltres el desig de comprar, que ens sedueix creant “falses” necessitats i que dona legitimitat a les nostres decisions de compra. També alimenta una “obsolescència percebuda” o “psicològica” que ens empeny a renovar productes que encara són útils i funcionals.
PUBLICITAT
És la maquinària cultural que genera en nosaltres el desig de comprar, que ens sedueix creant “falses” necessitats i que dona legitimitat a les nostres decisions de compra. També alimenta una “obsolescència percebuda” o “psicològica” que ens empeny a renovar productes que encara són útils i funcionals.
OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA
És la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d’un període calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. L’obsolescència programada s’utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els i les consumidores a comprar de manera artificialment accelerada nous productes.
L’objectiu de l’obsolescència programada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l’aire, aigua, medi ambient i, per tant, l’ésser humà, passen a un segon pla de prioritats. Cada producte que es torna obsolet suposa contaminació. És un evident problema de l’actual sistema de producció i econòmic: no s’ajusta en absolut a l’harmonia i equilibri de la natura.
